We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Dolors i maldecaps

by Nando Caballero

/
1.
L'home gris 03:36
Sóc l’home gris Que porta perruca i fa qüestionaris al llit L’home gris Que tremola i es belluga abans d’anar a dormir Escriu cançons en pijama pels matins Pren tissanes caducades vora el llit Sóc l’home gris Que fa poemes amb títols de cançons d’aquí L’home gris Col•lecciona llaunes trobades al jardí I caça la lluna amb un got de vi Gemega i miola com un malparit Els estels són de tots, no fa falta posar-hi nom Menjo massa potser de tot, vull un plat de macarrons Ja fa temps que tens raó, m’has robat el cor Els incendis forestals necessiten ignició Sóc l’home gris Que passeja per l’autopista seguint el fil L’home gris Que no troba finestres per on veure el seu fill I recorda els estius, les vacances i els veïns Les pastilles daurades el deixen dormir
2.
Les joguines son “Made in China” Per la nit s’aixequen i es pentinen I a les llaunes, les sardines Mai es barallen i sempre van en fila Gasto massa colònia i al vàter no hi ha paper El rebost sembla un desert sense oasis ni camells Passo la Nit de Sant Joan Escoltant els petards I el foc que crema dintre meu No s’extingirà fins dema passat O fins l’eternitat A les piscines hi ha noies amb faldilles Mengen gelats amb gust de vainilla I els flotadors i les cotilles S’enfonsen sense beure’s la vida Gasto massa colònia i al vàter no hi ha paper El nostre llit sembla un desert sense oasis ni camells
3.
Molt bo 02:36
Berenarem a l’autopista Somriurem al photomaton Estalviarem per al dentista Dibuixaré el teu nom dins d’un cor Rellegirem els llibres clàssics No és tan fàcil envellir bé No m’aturo en els semàfors La pressa mai ha servit per a gaire res És molt bo, allunyar-se i veure-ho tot de costat És molt bo, allunyar-se sense por a prendre mal No tornaré a posar la tele A la ràdio ho trobo tot Les coses bones i les dolentes Les coses que fan l’home pitjor És molt bo, allunyar-se i veure-ho tot de costat És molt bo, allunyar-se sense por a prendre mal
4.
Sóc un covard, sóc un gallina Tan sols dos dits i tira milles Dins dels llençols passo la vida Sintonitzant amb la rutina Una vegada vaig plorar durant tot el dia Però se m’ha secat el llagrimall de l’amnistia Sóc un covard, sóc un gallina Picotejant durant tot el dia Mai estic fart, sempre voldria Seguir gastant fins fer fallida Una vegada vaig somniar durant tot el dia Però se m’ha secat la font de la melangia Els dinosaures eren millors No prenien gaires decisions S’està tan bé, dins de l’ou Sense haver d’aconseguir un sou Son tan patètics els culebrots Mai podrem fer la revolució Ningú sortirà per televisió Explicant com fer un món millor
5.
Un arbre amb plomes El niu d’un gran pi Ocells que tremolen Que no tenen abric, que no saben volar Ni viatjar per l’univers de més enllà Sandàlies de goma Per poder passejar Per sobre del claustre De la catedral, del cor del raval Per poder trepitjar el fetge de la ciutat Pel forat del pany veig llum Encara que sigui molt tèbia Som uns quants els que hem perdut La llavor de la tristesa Un arbre amb plomes Cremant de costat Un ocell de foc Que vola sense adonar-se del què fa Ni saber molt bé on és i cap on va Nimfes tocant la sirena No trobo el dial al radiodespertador Les tropes canten i saquegen Em sacsegen els llençols
6.
Moleskine 03:32
Al segon assalt ja hem cremat les naus Pel forat del pany li hem vist la por al llop El cap i el cervell es barallen Cada dia al matí Tu dius mar i jo muntanya Em sembla que em quedaré al llit Amb la Moleskine, apuntant cosetes amb el boli a l’orella Ah! vaig somniar-te sense encara conèixer-te No soparem mai més puré de rendició No trobarem el dany asseguts a l’estació Els trens passen sense parar Quan més ganes tens de marxar Sobrevivim com podem al desglaç Amb electrodomèstics de la classe A I amb la Moleskine, apuntant cosetes amb el boli a l’orella Ah! vaig somniar-te sense encara conèixer-te Les coses velles no molen gaire, les modernes no molen gens Hi ha conills voltant pel centre de Sabadell Són els savis importants per al servei docent Estic suspès, no m’han avisat, que no hi puc tornar mai més
7.
Aquesta és una cançó d’amor més De les que fem els desgraciats Aquesta és una cançó d’amor més De les que fem per vanitat Aquesta és una cançó d’amor més De les que fem els “fullejats” Aquesta es una cançó d’amor més De les que fem per aguantar I sobren paraules d’amor I falten tantes abraçades I sobren cançons d’amor I falten més aclucades Ens trobarem a la sala de cinema d’adults Esmorzarem veient faldilles de noies Pujarem a d’alt del turó més petit Recordarem el temps en què vam ser joves
8.
No podem somiar amb l’eternitat No podem pagar amb la cara de Sortir al carrer i saludar Hola que tal, se m’ha mort el peix A mi m’és igual, si et va bé o malament A mi m’és igual Nomes vull saber què he de fer Per poder arribar a final de mes Tocar-te els pits, magrejar-te fins Perdre l’alè, veure ho tot bé A mi m’és igual, si no saps nedar A mi m’és igual Si sabessis que no em caus gens bé Marxaries per on has vingut Et llençaries al pou més profund i obscur I gemegaries en Do sostingut No és per molestar, no és res personal Sóc una miqueta estrany No m’agrada perdre temps per berenar Tot el que sé ho porto a l’USB Els somnis, les pors, la taca de la paret Que si és d’humitat és per haver plorat Setmanes, dies, mesos potser anys A mi m’és igual, el nivell del PH A mi m’és igual
9.
Les noies estan fent els deures I els nois juguen amb balons Els patis de l’extraradi No són el que eren ni són el que són Mirem per les finestres Seiem als balcons Busquem a les dreceres Regirem els racons Els motors de combustió Necessiten massa benzina Per portar-nos a qualsevol lloc I fer moure les nostres vides Les noies busquen noves històries Els nois cerquen noves raons Els patis de l’extraradi Es troben a l’interior, a l’interior del cor Pugem als turons Els somnis i records Oblidem-ho tot Anem a la piscina
10.
No és una vaca cega però dóna molta llet No pas uperitzada, agra com el julivert No, no... No mireu al fons del pou No, no... No somrigueu quan surti el brou Una múrria aclucada basta per baixar del cavall De sobte i de matinada quan menys soroll hi ha No, no... No mireu al fons del pou No, no... No somrigueu quan surti el brou I els plàstics del fons del març Somriuen amb maldat i amb crueltat I els llavis de la ciutat Somriuen als neuròtics sense pietat Posaré una rentadora, separaré molt be els colors No sigui que sense adonar-me’n em caigui un bon clatellot No, no... No us endinseu amb mala maror No, no... No us endinseu a la foscor No, no.. No doneu explicacions No, no... No us hi acosteu que es perillós

about

REF. LPR 684

Nando Caballero: lletra, música, producció, veu, guitarres, baix i percussió

John Caballés: producció, programacions, teclats, glockenspiel, melòdica, percussió i veus

Iván Arroyes i Edu González: bateria

Col.laboracions: David Mullor, Raül Fernández "Refree", Lalo López, Oest, Marti Kapowski, Ramón Garriga, Eugenio Civera, El sobrino del diablo, Steven Munar, Miqui Puig, Llongue, Los singin' i Iris Caballero

Gravat a la primavera del 2011 a l'estudi 44 (Sant Quirze del Vallès) i mesclat i masteritzat a La cocina de Juan Zarppa (Tarragona)

Disseny gràfic: Gerard Juan (Möla disseny) www.moladisseny.com

credits

released September 20, 2011

license

all rights reserved

tags

about

Nando Caballero Sabadell, Spain

Vegetarià, músic, editor fonogràfic i literari i realitzador audiovisual. No faig concerts.

contact / help

Contact Nando Caballero

Redeem code

Report this album or account

If you like Nando Caballero, you may also like: