1. |
|
|||
|
La dona del dit malalt i l'home del cor cansat
Es troben de tant en tant
Per parlar de cançons i de mals
Per parlar de tot el que no importa
Somriuen i no tenen pressa
Somriuen a fons perdut
Riuen sense fer fressa
Són dos pàries enmig de Beirut
Recordem, sospirem, però els mals no marxaran
Més ens val, badallar quan la son ens vingui a buscar
I recorden quan estaven bé
Quan tot eres flors i violes
Berenen 'cupcakes' de maduixa i gerds
I parlen de conjunts moderns
De cantants del sud-oest
Que mai han gravat un EP
Somriuen i no tenen pressa
Somriuen a fons perdut
Riuen sense fer fressa
Són dos pàries enmig de Beirut
Recordem, sospirem, però els mals no marxaran
Més ens val badallar quan la son ens vingui a buscar
|
||||
2. |
|
|||
|
Bufa tan fort el vent avui, que he sortit a veure si tornaves
Bufa tan fort el vent avui, que tinc les respostes d’alt de la teulada
No hi ha cap fanal que pugui guiar els teus ulls cap a casa
No hi ha cap calaix que pugui amagar els dubtes i l’ànima eixuta
Bufa tan fort el vent avui, m’ha arrossegat al marge
Bufa tan fort el vent avui, he sospirat en veu alta
No tornaré a fer tai-txi, el diumenges, al parc de les branques
No tornaré a beure vi si esborrono la teva mirada
|
||||
3. |
Sóc invisible
02:36
|
|
||
|
Sóc invisible, no em podràs veure
Desapareixo davant dels ulls de tothom
No tinc vergonya, no porto roba
No puc donar-te cap petó
I això m'arriba al cor, em deixa fet pols
Jo voldria abraçar-te com fa tothom
I això m'arriba al cor, em deixa fet pols
Jo voldria acaronar-te i menjar-te a petons, però no pot ser
Perquè è sóc invisible, i les meves cançons no et diuen res
Però no pot ser
Perquè sóc invisible, i les meves cançons no et diuen res
|
||||
4. |
Ets tan superba
03:17
|
|
||
|
No donarem cap salt, ni petit ni gran
Arrosseguem el pit arran de terra
Mengem estrep, cara a la paret
Fustigats pel dolor de la guerra
Els soldats van caminant
Li hem posat portes, al camp
Hem lligat els gossos amb llonganisses
Ets tan superba, tan estirada
Una miqueta d’humilitat t’anirà bé, no prendràs mal
Els convenis van a la baixa
Les tisores ens senyalen
Racionem les esperances
Fem les cues racionades
Racionem les esperances
Les puntaires afamades
Ploren per no ser tan maques
Com les noies de l’Eixample
Que són molt de Donna Karan
Ets tan superba, tan estirada
Una miqueta d’humilitat t’anirà bé, no prendràs mal
|
||||
Nando Caballero Sabadell, Spain
Vegetarià, músic, editor fonogràfic i literari i realitzador audiovisual. No faig concerts.
If you like Nando Caballero, you may also like:
Cardiff band Red Telephone can't disguise the pure pop sensibility in their blistering alt-rock songs.
go to album
The Gospel of Holden Brown and the Wishes
by Holden Brown and the Wishes
Wry and witty rock that channels the arch spirit of Stiff Records in its snappy lyrics.
go to album
From Kyiv, Ukraine, Love'n'Joy deliver indie pop bursting with joy—nervy guitars and irresistible melodies.
go to album
Are You Glad I'm Gone? / Nothing Else
by Trash Man
Two new songs from the Nashville musician (and drummer in Sad Baxter) reveal a talent for rock hooks and anthemic power pop aesthetics.
go to album
Rising UK trio FES balance math rock's instrumental mischief with pop punk's anthemic sweetness for a distinctive, endearing sound.
go to album
Rising Philadelphia band balance oversized pop punk hooks with vivid, intimate lyrics, presenting a raw, honest vision of guitar music.
go to album
A new EP from Evan Myall delivers four songs packed with irresistible power pop harmonies and jangling guitars.
go to album
