Abracadabra (EP)

by Nando Caballero

/
1.
La dona del dit malalt i l'home del cor cansat Es troben de tant en tant Per parlar de cançons i de mals Per parlar de tot el que no importa Somriuen i no tenen pressa Somriuen a fons perdut Riuen sense fer fressa Són dos pàries enmig de Beirut Recordem, sospirem, però els mals no marxaran Més ens val, badallar quan la son ens vingui a buscar I recorden quan estaven bé Quan tot eres flors i violes Berenen 'cupcakes' de maduixa i gerds I parlen de conjunts moderns De cantants del sud-oest Que mai han gravat un EP Somriuen i no tenen pressa Somriuen a fons perdut Riuen sense fer fressa Són dos pàries enmig de Beirut Recordem, sospirem, però els mals no marxaran Més ens val badallar quan la son ens vingui a buscar
2.
Bufa tan fort el vent avui, que he sortit a veure si tornaves Bufa tan fort el vent avui, que tinc les respostes d’alt de la teulada No hi ha cap fanal que pugui guiar els teus ulls cap a casa No hi ha cap calaix que pugui amagar els dubtes i l’ànima eixuta Bufa tan fort el vent avui, m’ha arrossegat al marge Bufa tan fort el vent avui, he sospirat en veu alta No tornaré a fer tai-txi, el diumenges, al parc de les branques No tornaré a beure vi si esborrono la teva mirada
3.
Sóc invisible, no em podràs veure Desapareixo davant dels ulls de tothom No tinc vergonya, no porto roba No puc donar-te cap petó I això m'arriba al cor, em deixa fet pols Jo voldria abraçar-te com fa tothom I això m'arriba al cor, em deixa fet pols Jo voldria acaronar-te i menjar-te a petons, però no pot ser Perquè è sóc invisible, i les meves cançons no et diuen res Però no pot ser Perquè sóc invisible, i les meves cançons no et diuen res
4.
No donarem cap salt, ni petit ni gran Arrosseguem el pit arran de terra Mengem estrep, cara a la paret Fustigats pel dolor de la guerra Els soldats van caminant Li hem posat portes, al camp Hem lligat els gossos amb llonganisses Ets tan superba, tan estirada Una miqueta d’humilitat t’anirà bé, no prendràs mal Els convenis van a la baixa Les tisores ens senyalen Racionem les esperances Fem les cues racionades Racionem les esperances Les puntaires afamades Ploren per no ser tan maques Com les noies de l’Eixample Que són molt de Donna Karan Ets tan superba, tan estirada Una miqueta d’humilitat t’anirà bé, no prendràs mal

credits

released September 20, 2014

Escrit, interpretat, gravat, produït, mesclat i dissenyat per Nando Caballero a MiniSound (Sabadell).

Masteritzat per Miguel Zanón a La Cocina (Tarragona).

Assessorament lingüístic: Bruguers Jardí

license

all rights reserved

tags

about

Nando Caballero Sabadell, Spain

Vegetarià, músic, editor fonogràfic i literari i realitzador audiovisual. No faig concerts.

contact / help

Contact Nando Caballero

Redeem code

Report this album or account

If you like Nando Caballero, you may also like: