1. |
Afegir amics
03:12
|
|
||
|
Tinc dos amics al Facebook
I voldria tenir més
Tants com el Miqui Puig o potser encara mes
Que em convidin a “eventos”
Que per suposat no aniré
Que m'agregin sense “miramientos”
A tants plugins que no ho vulguis saber
Tots els dies compro el pa
I l’endemà acaba sobrant
Acabaré a l’equip de futbol sala del treball
Esmorzaré cubates
Dinaré salmó
Aniré a les subhastes
De col•leccionistes vòlei platja femení
Sóc addicte al mata rates a tot el que fa dolor
De cor, de l'organisme i de les institucions
No són més que quatre canyes amarrades a un sarró
Però mira que són maques les noies del saló
Passaré les vacances
A l’oficina ben fresquet
I el pa amb tomàquet
Ja te’l pots cruspir ben cruspidet, ben cruspidet
Sóc addicte al mata rates a tot el que fa dolor
De cor, de l'organisme i de les institucions
No són més que quatre canyes amarrades a un sarró
Però mira que són maques les noies del saló
Els llampecs m’enlluernen baixant pel carrer major
Se m’entelen les ulleres no puc veure els esglaons
Però mira que són maques les noies del saló...
|
||||
2. |
Ulleres i ulls
02:43
|
|
||
|
Milers d’ulleres abandonades a la sort
Somnis agres, dones i mutilacions
No veiem de prop, ni tampoc de lluny
Modifiquem sensacions
No tornarem als barracons
Fa tant de temps que hem oblidat
Que no som gaire cosa, que estem fets de fang
Tot el que enlluerna s’acaba apagant
Busquem el nord i trobem la sang
Busquem el sud i trobem la fam
Ulleres i ulls, mirant ambdós costats
Ulleres i ulls, fogueres i vanitats
Ens trobem tant bé
Donant-li de menjar blat de moro al carburador
Sóc massa gran
Per donar-te tots els petons que necessita el teu cor
|
||||
3. |
Fem dissabte
03:34
|
|
||
|
No s'ha descongelat el peix
No el podré dur a la graella
I s’ha acabat la sal
Sota les estrelles
Els somnis pugen sols a dalt del terrat
Els homes resten sols per l'eternitat
Fem les coses els dissabtes
Un dia com qualsevol altre
Tot ha de ser tan complicat
Quan és senzill no cal pensar
Mira'm el cor agafa'm de la mà
Estosseguem junts
Anem a la platja a passejar, vora el mar
Les nostres petjades s'esborraran, s'esborraran
No vull tornar-me un solitari
Puc animar una festa
Sempre que no hi begui
Ni porti roba vermella
Tots els licors blancs em porten cap per avall
Tot ho liofilitza’t em fa que pensar
Anem darrera del temps
És impossible agafar-lo
No hi ha cap drecera cap al teu costat
|
||||
4. |
Carrusel
04:08
|
|
||
|
Vivim dintre d’un carrusel
Donem voltes a la vora del foc
Cremant-nos els peus
I llepant-nos la ment
Som tant lluny d’on vam començar
Tenim por a girar la cua
I donar marxa enrere
Sense cap mena de drecera
Són somnis que s'eixuguen darrere les finestres
Són somnis que s'aixequen per sobre les enquestes
Som més valents, més alts, som mes vegetarians
I toquem de peus a terra abonats
A la virtualitat
Vivim dintre d'aquest carrusel
Que gira tant i tant de pressa
Som els que ens deixem
La pell a la carretera
No podem ni saludar-nos a l'ascensor
Mirem al terra quan no estem sols
La pluja sempre ens mulla tots dos
Vivim a prop de la lluentor
|
||||
5. |
|
|||
|
Com puc saber si els somnis travessen les finestres
Com puc saber si els somnis pugen pels balcons
Dormiré amb els llençols d’estrelles
Dormiré amb sorra al rebedor
La caragola no emet cap soroll si apropo l’orella
El silenci espanta quan esperes molt de tot
El tic-tac del rellotge no basta per apaivagar el meu cor
Per apaivagar el meu cor
Som tan lluny del mar
Però la sal de les onades esquitxa l'habitació
Sento les sirenes
Dels vaixells de càrrega dins del menjador
Del menjador
Exhibicions d'embarcacions tradicionals
Reconstruccions de malucs i maxil•lars
Dissertacions sobre la qualitat del mar
És el cas de Badalona i els sòlids flotants
De Badalona i els sòlids flotants
Quasi tot el temps que he perdut esperant
El puc recuperar, rascant la butlleta
La noia del polígon està somiant
Que és una princesa amb olor de menta
Som tan lluny, tan estranys
I no sabem on hem d'anar
Som tan lluny, tan estranys
I somiem amb ovelles de tres caps
Amb ovelles de tres caps
|
||||
6. |
Petit comitè
03:04
|
|
||
|
Michel Petrucciani sona a l’ascensor
Gairebé no em puc moure, però em sento sol
Els petits grans homes em fan anar endavant
No penso canviar i menys a la meva edat
Son els somnis importants, tots som homes elefant
Sembla ser que al gener hi ha formigues a tot arreu
Son les dates importants, per poder-les oblidar
Em faré un entrepà amb la quotidianitat
No li diguis a ningú que tinc por de quasi tot
De tenir un boli Bic i de perdre el caputxo
No vull omplir-me de tinta les butxaques
Ni viure pendent de la data de caducitat
|
||||
7. |
|
|||
|
Els mobles que mouen els veïns
A la tarda i als matins
No van enlloc, no són res més
Que pedra i cartró
I sentiments
Les llums que brillen al cel
Son guspires de temps
Fetes amb tisores que tallen el cor
Els somnis són agres
I el circ tant a prop
Som llum, som aire
Som bàsicament quatre
No podem portar-nos malament
La ressaca del diumenge al matí
M'impedeix veure gaire fi
Això no són hores de fer el vermut
Això no són hores
De trucar a ningú
M'he tallat amb la llauna de sardines
Tu no ets Annik i jo no sóc Ian
No tenim futur com amfitrions
Les petites coses
Se’ns donen millor
|
||||
8. |
Ja no falten més cançons
03:31
|
|
||
|
Quantes nits he dormit sense sostre
Les estrelles són tan lluny d'aquí
Quantes nits he mirat una estona
Pel pany del desig, pel pany de l'oblit
Quantes notes tinc ja tocades
Quantes hores sense anar-me a dormir
Quantes llàgrimes llençades i desperdiciades
Han marxat lluny d'aquí, lluny de mi
Ja no falten més cançons
Potser en sobren tres o dos
¿Té sentit fer més cançons?
Està tot fet i molt millor
Posa en marxa el motor
Ara baixo i marxem
Potser mai ja tornaré
Estic molt bé de copilot
Som millors els que no hi són
Som més vells els que quedem
Som tres, quatre, sis o dos
Som molts menys del que semblem
|
||||
9. |
4 maons
02:38
|
|
||
|
Son quatre maons i un vell teulat
Pero es la meva llar
No tinc res més, no ho necessito pas
Per anar endavant
O enrere, qui sap la direcció correcte?
Tinc les mans lligades al costat
I no em fan mal
Fa tan de temps que les duc així
Que ja no semblen meves
No trobo quina és la posició correcte
Som tres somnis i d’on venim
No tenim res més que la pluja i el vent
Passejar agafadets rambla amunt, rambla avall
Dóna'm el teu mòbil i ja et trucaré
Dóna'm la brasa digues-me quelcom
Parlarem del Barça a l'estació
Sortirem ben d'hora a caçar bolets
Pujarem a l’arbre que toca el cel
Som somnis i records
Som odis i rancors
Tots els colors
Són tan a prop del gris
|
||||
Nando Caballero Sabadell, Spain
Vegetarià, músic, editor fonogràfic i literari i realitzador audiovisual. No faig concerts.
If you like Nando Caballero, you may also like:
Cardiff band Red Telephone can't disguise the pure pop sensibility in their blistering alt-rock songs.
go to album
The Gospel of Holden Brown and the Wishes
by Holden Brown and the Wishes
Wry and witty rock that channels the arch spirit of Stiff Records in its snappy lyrics.
go to album
From Kyiv, Ukraine, Love'n'Joy deliver indie pop bursting with joy—nervy guitars and irresistible melodies.
go to album
Are You Glad I'm Gone? / Nothing Else
by Trash Man
Two new songs from the Nashville musician (and drummer in Sad Baxter) reveal a talent for rock hooks and anthemic power pop aesthetics.
go to album
Rising UK trio FES balance math rock's instrumental mischief with pop punk's anthemic sweetness for a distinctive, endearing sound.
go to album
Rising Philadelphia band balance oversized pop punk hooks with vivid, intimate lyrics, presenting a raw, honest vision of guitar music.
go to album
A new EP from Evan Myall delivers four songs packed with irresistible power pop harmonies and jangling guitars.
go to album
